Jordània

No vaig tardar massa a perdre'm per la capital de Jordània. Si consulteu un mapa d'Amman, veureu que no hi ha cap carrer en línia recta. El Discopub ja tenia mala pinta abans d'entrar però començava a patir símptomes de deshidratació i necessitava beure.

- Només vull prendre una cervesa...
- Cap problema amic, endavant. 

Ben aviat se'm va acostar una de les cambreres per prendre nota, es movia i em mirava de tal manera que hagués posat nerviós el mateix Al·là. Les birres entraven molt bé amb aquell pica pica jordà i de mica en mica em vaig anar integrant en l'ambient. Un cantant egipci feia de mestre de cerimònies i em dedicava un dels seus temazos mentre la cambrera em treia a ballar. L'audiència aplaudia i esclatava en sonores riallades.

Es deia Laila, era originària del Marroc i em convidava que la convidés a beure. M'explicava que les seves companyes de feina eren de molts llocs, Síria, Indonèsia, Palestina, etc. Jo mai havia vist una marroquina com ella, volia fer-nos una foto junts però ella rebutjava amablement. La Laila anava una mica borratxa, simulava que estava contenta però se li escapava una mirada trista que despertava la meva vena salva ànimes. Volia ajudar-la però vaig preferir callar. Fa uns quants anys em vaig trobar en una situació semblant al Brasil i encara me'n penedeixo, les lliçons morals a desconeguts millor estalviar-te-les, sobretot quan no tens ni puta idea de la vida que porten. Vam ballar una estona més, vaig apurar la cervesa, i em vaig acomiadar de l'egipci. Demà tocava visitar el mar Mort, m'hi portaria el taxista que m'havia vingut a buscar a l'aeroport, l'Ahmed. Ens havíem fet amics i em va dir que després aniríem de festa a un lloc que m'agradaria, amb noies procedents de Rússia i Ucraïna molt simpàtiques. 

L'endemà, després de l'obligada visita al mar Mort, l'Ahmed em va treure a passejar. A Amman totes les discoteques són en hotels on invariablement es repeteix el mateix patró: els homes són jordans i les dones estrangeres. En el primer local on vam anar eren filipines, en el segon procedien de Rússia, Bielorússia i Ucraïna. Aquest era el lloc que tant m'havia recomanat l'Ahmed, i efectivament, eren noies molt simpàtiques, tot i que s'havia oblidat de dir-me que aquella era una simpatia que calia pagar, no sé si m'enteneu.
- Ahmed, tinc son, anem cap a l'hotel'.

Em vaig prendre l'última cervesa a l'habitació, amb companyia de L'ultimàtum de Bourne, rumiava sobre l'autèntic drama d'aquell país. No em volia precipitar en les meves conclusions però els dies següents confirmarien les meves sospites. El concepte 'sortir de festa' no és el mateix pels jordans que per nosaltres.

L'endemà l'Ahmed em va proposar de visitar un centre comercial. Em deia que era un bon lloc per conèixer noies i per demostrar-m'ho va abordar una siriana a la secció de cosmètics. No sé què deien perquè parlaven en àrab però em miraven i reien contínuament. Després d'acomiadar-nos l'Ahmed m'explicava la conversa.

- Estava bona eh? I no era gaire car tirar-se-la, 10 dinars m'oferia, a tu t'ho feia per 5 que tens uns ulls molt macos.
- Què dius, però si era molt jove, no?
- 16 anys! 

Se'l veia molt satisfet, posava cara de qui té molt d'èxit entre les dones. Jo començava a estar fart de tota aquella farsa i l'Ahmed em començava a caure malament. Tenia ganes d'estar sol.


A la tarda vaig conèixer l'Emad. Treballava al restaurant d'un hotel de luxe en forma de ziggurat al centre, tan bon punt em va conèixer em va convidar a sortir de festa aquella mateixa nit amb un amic. Jo em volia assegurar que li quedés clar que no m'interessaven locals amb noies estrangeres simpàtiques, m'interessaven més aviat llocs on conèixer gent 'normal'.

- És possible?

- Oi tant, cap problema, anirem a un lloc que està molt bé on només hi ha jordans. Hem quedat a la una de la nit, quan acabi el servei.

La nit no començava del tot bé, l'Emad em proposava un pla d'acció massa ambiciós.

- Vols passar una nit de puta mare per només 250 dinars? Un dinar equival a un euro aproximadament.  
- Com? Em sap greu però el meu pressupost és més baix, vosaltres quan sortiu us gasteu això? 
- Hi altres llocs, per 200...
- Passo, anem on aniríeu vosaltres, com si jo no hi fos, no cal que feu cap extra per mi.
- Podem anar a aquest local que costa 30 dinars entrar.
- Et refereixes a 30 cadascú, oi? Perquè ja portava el temps suficient per saber com funcionaven les coses a Jordània, i ja m'ensumava per on anava el meu estimat amic Emad.
- Si si, cadascú.

A la primera de canto l'Emad ja volia que pagués l'entrada dels tres. Em faig càrrec que a molts països la diferència de nivell adquisitiu és abismal i normalment el turista 'ric' paga les copes però aquell parell m'estaven prenent el pèl. I que consti que una mica sí que me'l deixo prendre, quan sóc fora me'l deixo prendre una mica més, però tot té un límit.
Tornant amb taxi l'Emad em deia que li sabia greu el malentès, i que podíem quedar un altre dia. També em demanava que pagués el taxi, que ells no portaven un duro 'Oi tant Emad, quedem que ja et trucaré'.

El matí següent em vaig adormir i vaig perdre el bus que anava a Petra. El canvi de plans em portava a Jerash, un altre dels punts forts de Jordània. El taxista em va convèncer aviat que anar-hi en bus era mala idea, anava massa tard, molt millor i còmode anar-hi en taxi. Ell m'ho feia més bé de preu perquè era de Barcelona 'moltes gràcies, és vostè molt amable!'
Quan t'estafen tant, és bona estratègia actuar com si passés tot el contrari. Gaudeixes més de les vacances i ets més feliç en general.
El tema de conversa fou monotemàtic, sexe i prostitució. El taxista tenia amics que eren grans folladors, tenien molts diners i s'havien passat per la pedra ties (és a dir, prostitutes) d'arreu del món. M'explicava molts detalls que potser no calien, els saudites i kuwaitians tenien preferència pel sexe anal, i ell fins i tot s'havia enrotllat amb una filipina que només pesava 45 kilos. 
Aquell home em provocava nàusees.

L'endemà vaig tornar a perdre l'autocar cap a Petra, aquesta vegada no per haver-me adormit sinó per presentar-me en l'estació equivocada. L'alternativa fou un bus de línia més incòmode, més calorós i amb més passatgers. La meva ruta continuava al sud, a la població d'Aqaba, al mar Roig, a tocar de la frontera amb l'Aràbia Saudita, Israel i Egipte.

L'últim dia vaig escriure un sms a la Laila per acomiadar-me.

- Demà torno cap a Barcelona Laila, tant de bo ens tornem a veure. 
- Qui ets?
- Sóc el Josep, recordes? Ens vam conèixer fa uns dies al Discopub.
- Truca'm.

Em va renyar una mica 'per què no has tornat?', 'He fet una mica de turisme pel país, és molt maco...' però a ella no l'interessaven els meus viatges, volia que tornés al Discopub a ballar amb ella. 
Li vaig proposar de veure'ns fora de la feina però no li anava bé, estava molt ocupada. De fons sentia les seves amigues rient i cridant 'Barcelona! Barcelona!!', més al fons encara sonaven els temazos de l'egipci.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada