Va ser més fàcil del que em pensava. Fins no fa massa, calia un permís especial per entrar al Kurdistan iraquià però, com em va dir un guia a Corea del Nord, ja no és necessari, compres un bitllet d'avió i t'hi presentes. No passa el mateix si vols visitar la resta del país, si et ve de gust fotre't una festa a Bagdad, els tràmits es compliquen i, com m'explicarien els kurds, són mons totalment diferents.
Vaig aprofitar l'escapada per fer un treball de la universitat. Ja sabeu del meu compromís amb el coneixement i disciplina de la condició humana des de qualsevol àmbit: genètica, biologia del comportament, psicologia, filosofia de la ment... no li faig fàstics a res. Potser m'exposo massa però alguns camps d'investigació demanen una implicació total per part del científic, sobretot els relacionats amb la sexualitat. Sovint en surto escaldat però, com bé sabreu els lectors del blog, no és per manca de bones intencions.
A primer cop d'ull pot semblar mala idea aterrar a menys de 100 kilòmetres de Mossul, antic baluard d'Estat Islàmic i en l'actualitat una ciutat arrasada per la guerra. La veritat però és que la regió kurda és un oasi de pau a l'Orient Mitjà. De fet, els moments més delicats eren en els nombrosos controls militars que m'anava creuant. Després de revisar el meu passaport espanyol sempre em preguntaven el mateix: ets del Barça o el Madrid?
El treball que havia de fer estava relacionat amb la plataforma Couchsurfing, un servei d'allotjament gratuït, i abans de sortir de Barcelona havia contactat amb cinc nois i cinc noies. Els primers van respondre tots i amb molt bona predisposició a col·laborar, de les segones només en va respondre una però no ens vam arribar a trobar. Dies després entendria el perquè.
- Conec Airbnb però prefereixo allotjar els turistes gratuïtament, no vull diners per tenir-los a casa. Sempre m'ha interessat com viuen els estrangers, m'agrada rebre'ls a casa i facilitar informació del lloc on visc i la seva història. També és bo pel meu país, i especialment necessari quan la gent creu que la majoria dels iraquians som terroristes i no coneixen l'existència del Kurdistan.
- Tens raó, jo mateix que viatjo sovint no sabia que Irbil fos un lloc tan segur. Utilitzaries Couchsurfing per viatjar fora?
- Ho estic rumiant, és possible si faig un màster a l'estranger.
- Pots venir a Barcelona, seràs benvingut.
- Gràcies.
- És fàcil per a tu viatjar fora?
- No, necessito una carta d'invitació. Llavors pot ser que em donin el visat, no és segur, tarden de sis mesos a un any en tramitar-ho. Els iraquians som a la llista negra.
El hobby de viatjar no és viable si vius a l'Iraq. O com deia el Mustapha, el segon usuari de Couchsurfing que vaig conèixer 'és el problema de tenir el pitjor passaport del món, després de l'afganès'. Estudiava arquitectura i havia tingut molt més contacte amb estrangers que l'Ardawan. Fumava, bevia alcohol i s'esforçava a trencar els estereotips locals. Em va portar al barri cristià on vam sopar i fer unes quantes cerveses. Com l'Ardawan, no em va deixar pagar res.
- Amb Airbnb el convidat arriba, et dóna els diners i adéu, no hi ha cap mena d'interacció. La relació és molt diferent si ofereixes casa teva de franc per a dormir i menjar. Una vegada va venir una noia i vaig ser jo qui va dormir al sofà, ella va dormir al meu llit, és un tema cultural. Amb el Coachsurfing tinc l'oportunitat de viatjar sense moure'm de casa, he conegut gent de tot el món.
A la segona birra vam decidir aparcar el treball de la universitat per parlar de ties. De fet, el treball no deixava de ser una excusa per conèixer gent. Pels homes, parlar de sexe és un dels grans temes de conversa durant gran part de la nostra existència. Podríem dir que és el monotema des de l'adolescència fins ben entrada la maduresa, que en alguns casos no acaba d'arribar mai. Les hormones no perdonen, de tant en tant s'agrairia una mica de treva.
Una taula d'homes parlant de dones em recorda les conferències de congressos on els científics debaten sobre què és la realitat, quin és l'origen de la vida o com sorgeix la consciència. El llenguatge potser és una mica més sofisticat però el fons és el mateix. Tothom fa veure que sap de què parla però ningú en té ni puta idea. Ja se sap, la ignorància és molt atrevida, per això en pots parlar tranquil·lament amb tothom, sigui amb el veí octogenari del 1r 4a o amb el nou amic de l'orient mitjà.
Les dones et diran el mateix, que els homes no hi ha per on agafar-los, però hi ha una diferència important. Elles no es queixen de no entendre'ns, es queixen d'entendre'ns massa bé, com podem ser d'aquesta manera? A l'inici d'una relació, el nostre simplisme infantil i lleugeresa existencial fa gràcia i desperta certa atracció, però a mesura que s'acumulen anys i responsabilitats aquestes virtuts es converteixen en defectes i en molts casos acaben essent obstacles insalvables.
Però al Mustapha tot això encara li quedava molt lluny. Sortia amb una noia francesa que havia conegut a Turquia, dels pocs països que poden visitar els iraquians sense visat. No es podien veure gaire i tenien una relació oberta, és a dir, oberta per a ella, ja que l'amic Mustapha ho tenia fotut per lligar a Irbil. No perquè no fos atractiu, tot el contrari, el problema és que en els bars kurds només hi ha homenots, de les kurdes ni rastre. Pel carrer no es prodigaven massa i sempre que en veia anaven acompanyades dels seus marits.
Em va sorprendre gratament que el Mustapha, criat en una societat tan conservadora com aquella, no tingués cap problema amb les relacions obertes. Aquell home sabia com trencar estereotips.
El Karwan, un reconegut guia local, em va explicar per què no tenia cap possibilitat de quedar amb un perfil femení de Couchsurfing. 'No està ben vist que una noia vagi sola amb un home si no és el seu marit'.
El Karwan, un reconegut guia local, em va explicar per què no tenia cap possibilitat de quedar amb un perfil femení de Couchsurfing. 'No està ben vist que una noia vagi sola amb un home si no és el seu marit'.
L'últim dia al Kurdistan vaig decidir fer un tour guiat fora de la capital. El Karwan m'explicava les dificultats que havia tingut amb portals com TripAdvisor per promocionar la seva empresa a un destí com aquell.
El temps no acompanyava, va ploure tot el dia, però m'era igual, el Karwan era molt ben parit i em posava al dia del passat i present del Kurdistan. Els kurds de l'Iraq també van celebrar un referèndum d'independència just una setmana abans que el de Catalunya. També tenen un tribunal suprem que el va declarar inconstitucional i la seva desobediència els va costar bastant més que cops de porra.
El Karwan em va portar a menjar els millors pinxos de la regió abans de visitar els gorgs i les muntanyes del nord-est del país, molt a prop de la frontera amb Iran. Una zona molt freqüentada pel turisme a l'estiu, àrabs en la seva majoria, i que ara era desert. Els ressorts estaven tancats i érem els únics que passejàvem per la zona. Em preguntava si estava casat.
- Fa un mes vaig conèixer una noia xinesa en una ONG a Puerto Rico. Ens vam agradar tant que aviat va abandonar la seva llitera per instal·lar-se a la meva habitació. Ens tornarem a veure d'aquí a uns mesos als Estats Units, a veure com va.
- Entenc, aquí és tan diferent...
- A què et refereixes?
- Sexe abans del matrimoni és impensable, això de 'a veure com va' aquí no existeix.
Al Kurdistan el procés prematrimonial involucra molta gent, potser massa. És de tot menys discret. Si alguna noia t'agrada, són família, amics i veïns qui t'ajudaran a decidir si és un bon partit: si és verge guanya punts, si es relaciona amb molts homes diferents resta punts, si es passeja pel centre de la ciutat amb un estranger que no para de fer preguntes en resta més.
- El mateix passava a Espanya fa només dues generacions Karwan. La societat ha canviat molt les darreres dècades.
- Aquí també ha canviat, en la generació dels meus avis els matrimonis eren forçats.
El Karwan tenia dona i un fill petit. 'Havia tingut molta sort', deia, 'casar-se és una decisió per a tota la vida i gairebé es fa a cegues', el 'a veure com va' és quan ja has passat per vicaria, t'has hipotecat i estàs a punt de parir el primer fill.
A mi se'm posaven els pèls de punta, quina necessitat hi ha d'arriscar-se d'aquesta manera? Poden sortir malament tantes coses! Imagineu per exemple, que a la nit de noces la núvia regala al nuvi una llista de fantasies sexuals que no la deixaven dormir i ara per fi les podrà posar en pràctica amb l'home de la seva vida, el seu príncep blau. Convindreu amb mi que la reacció més natural per part d'ell seria saltar d'alegria agraint a déu misericordiós la seva bona sort; però no és el cas, ha anat a ensopegar amb l'home més purità del poble, un talibà encobert que la mira amb cara inquisidora mentre l'acusa de barjaula i coses molt pitjors. Situacions com aquestes les que vulgueu, són temes que haurien de quedar clars amb la teva futura parella abans de signar qualsevol document.
Al capdavall, els prínceps blaus no existeixen i els homes de la teva vida tampoc.
És cert que les persones no les acabes de conèixer mai, amb el temps sempre hi ha sorpreses, però si et van les apostes a llarg termini com les de formar una família és recomanable un període de prova, tant amb la compatibilitat sexual com amb la convivència, a veure com va. Si toleres bé els canvis i la nova rutina un cop ha baixat la febre hormonal dels primers mesos, aniràs ben encarat a l'etapa més important, l'única que no té marxa enrere: els fills. Una autèntica prova de foc que en la majoria de casos fa saltar pels aires totes les bones intencions del passat.
Els darrers anys m'he documentat àmpliament en aquest aspecte i m'atreveixo a dir que disposo de sòlides teories que marcaran un abans i un després en el camp de la condició humana. I que si us sembla bé ho deixarem per a futures entregues al blog.
Les misèries de la paternitat són coses que tothom pateix i ningú en parla. No trencaria la norma amb el Karwan, a més, per res del món volia espatllar el gran dia que havíem passat junts.
En el control d'immigració de tornada cap a Barcelona em va tocar un policia més simpàtic. Em donava les gràcies per visitar el seu país i em preguntava com es diu t'estimo en castellà.
- Ho pot dir de dues maneres, te quiero o te amo.
- Avui li diré a la meva dona.
- Segur que li agrada.
- Moltes gràcies i que tingui un bon vol.
vegem com va 😜
ResponEliminamai de sap :)
EliminaMolt bé! Com sempre m’ha encantat ! Un lloc per descobrir!
ResponEliminaGràcies Emma! Quan vulguis t'hi porto :)
Elimina