Geòrgia
—Ho recordo perfectament. Hi havia la Taso, la Sophii i aquella amiga teva espanyola, com es deia... —Que no Josep, no era espanyola, era la meva germana que havia estudiat a Madrid. Per això parlava una mica espanyol. —No parlem de la mateixa persona, mira. No seria la primera vegada que algú intenta treure avantatge de la meva mala memòria i em vol fer passar gat per llebre. En alguns casos se m'ha acusat de coses molt greus. Per sort tenia fotos d'aquella nit i estava tot documentat. —Veus? És aquesta noia amb el cap mig rapat i els cabells de color blau. —Aquesta noia és la meva germana! La Meko tornava a tenir raó. Era una lluita molt desigual. Ella tenia memòria fotogràfica, “ tinc un arxiu dins del meu cap ”, i jo amb prou feina recordava què ens havien portat de primer. També és cert que em distrec amb molta facilitat i en cinc minuts de conversa n'hi ha prou perquè la meva atenció surti per la finestra i voli ben lluny, cap a l'espai exterior. Just quan repren...