Uruguai i Argentina
Montevideo, cinc de la matinada en un local de la Avenida Doctor Luis Alberto de Herrera. Després de voltar per tota la ciutat finalment he trobat el lloc ideal. Pinta la mar de bé. Fa estona que una gràcil uruguaiana balla davant meu. De tant en tant es gira i em dona l'esquena. No recordo qui em va dir que era un molt bon senyal, “ si se't fot de cul, és que li agrades! ”. Serà el meu primer contacte, l'emoció m'embarga, som-hi! —Hola, qué tal, ¿cómo te llamas? —Ana. —Soy Josep, de Barcelona, justo acabo de llegar... Però ella ja no m'escolta. Ha girat cua i corre cap a les seves amigues que han seguit tota l'escena amb gran hilaritat. Comenten la jugada i em miren de reüll mentre faig veure que no veig com es riuen de mi. L'atenció del grup es dirigeix ara cap a l’home més borratxo del local. Ha substituït el kit de mate per una copa de cava que li vessa per sobre la camisa mentre es mou. L'Ana s'hi acosta i balla davant d'ell. Les amigues esc...