No tots els que vaguen estan perduts

Continuació de Centreamèrica - 3a part - Hondures Contra tot pronòstic, els darrers dies de la meva aventura centreamericana em van portar a un escenari on l’impossible era més que probable; i del tot real. Seguint el patró habitual, el meu detector d’intencions femenines havia fet gala d’una inutilitat extrema. No ho vaig veure a venir fins ben bé tenir-ho a davant dels morros i la pregunta de la Lidia em va agafar del tot desprevingut. — ¿En un referéndum de independencia votarías que no, verdad? No calia ser molt llest per adonar-se que la pregunta no es formulava de forma neutral, que hi havia una resposta correcta i una d’incorrecta. Poques vegades l’atzar et brinda l’oportunitat de mostrar al món i a tu mateix quins són els teus principis davant els escenaris més adversos. No podia fallar. Dies abans d’aterrar en terres mexicanes tenia ben presents les meves aventures vuit anys enrere en aquell país. Èxits i fracassos que s’han relatat en aquest llibre i que, m’atreveixo a dir,...

Continuació de Centreamèrica - 2a part - El Salvador Vaig fer un bon ús del transport públic per la terra dels catrachos . Si no et preocupa gaire la puntualitat, els busos de línia són un recurs fantàstic per a conèixer gent. Els hondurenys són gent molt oberta i sempre hi trobava algú amb ganes de conversar. La Sonia , per exemple, del poble de La Entrada. Cada dia agafava la mateixa línia per vendre roba interior als municipis del voltant. Tenia quatre fills i vivien tots a casa de la seva mare. El sou que guanyava estava dedicat íntegrament a l’alimentació de les criatures. La llet era caríssima i sort en tenia de l’àvia, ja que havia deixat de rebre l’ajuda de l’exmarit. Un pobre diable que, després del naixement del quart fill, es va adonar que aquella vida no li convenia i va marxar per no tornar mai més. La Sonia no el trobava a faltar, la beguda l’havia tornat una persona molt agressiva i una mala influència pels petits. Després d’uns quants dies pel país em vaig adonar que el...

Continuació de Centreamèrica - 1a part - Guatemala La fugida al Salvador va ser èpica. L’ Alexander , un guia salvadoreny, feia diàriament rutes per carretera d’Antigua al seu país: a Santa Ana, a la capital de San Salvador i a les platges del Tunco, al Pacífic. En teoria l’Alexander tenia localitzats els bloquejos i sabia com esquivar-los, però només iniciar el viatge ens vam topar amb nous manifestants enmig de la carretera. Els intents de negociar amb els piquets van ser inútils; vam haver de girar cua i buscar una ruta alternativa. La ruta programada de quatre hores es va convertir en una odissea de deu hores per carreteres secundàries i pistes de muntanya. Cada bloqueig superat era celebrat amb crits i abraçades per part del grup de turistes que conformàvem l’expedició dins la furgoneta de l’Alexander. El darrer bloqueig, molt a prop de la frontera amb El Salvador, no podia esquivar-se i calia negociar amb els locals. L’Alexander tenia un pla: ens va demanar fer una gran actuació ...

Feia estona que parava l’orella a la taula que tenia darrere meu on un grup d'amigues parlava animadament. Havia arribat d'hora al concert que la cerveseria Cadejo organitzava la nit de Halloween i anava degustant una per una totes les cerveses de la carta. Poc abans de començar l'actuació el local ja estava ple. La banda no era per tirar coets, era molt més interessant la conversa d’aquelles dones. S'estaven jugant alguna cosa. El què era difícil de dir, però havia de ser molt divertit perquè no paraven de riure. De cop es va fer el silenci i una d'elles va seure al meu costat. —¿Disculpe, está esperando a su esposa? —No, estoy solo. —Me aposté con mis amigas que le invitaba a bailar una canción. ¿Se anima? L’escenari d’aquesta prometedora conversa era al barri de la Zona 10, a la ciutat de Guatemala. La Jerlyn , la dona que em convidava a ballar, anava disfressada de bruixa. Les seves amigues, també disfressades, estaven assegudes en un llarg sofà somrients i expe...